dimarts, 11 d’octubre del 2016

ELS NOSTRES MORTS



Poema de Miquel López Crespí, musicat per Katau (agost '16).
Paraules que serveixen d'homenatge a totes les persones afusellades al Racó de la Memòria de Porreres.

Composició i guitarra: Jaume Rosselló Tomàs
Veu: Llúcia Salleras Julià
Fotografies cedides per Simó Tortella

ELS NOSTRES MORTS


Sentor de sang m'arribava  des d'alguna latitud remota.
Els afusellaven enmig del carrer,
al costat dels murs, sota les porxades.
En el malson hi havia també miratges obsessionants,
Aspres concerts de fusells i pistoles.

Desapareixien els mestres, els jornalers,
Els promotors del repartiment de terres,
La marea que volgué col·lectivitzar les fàbriques.
Per un instant vaig pensar que havia fet
Un descobriment arqueològic.

A poc a poc sortien de les grans fosses comunes,
Enmig dels verdosos cortinatges de les algues,
Els poetes que mai no hem tingut,
Els escriptors d'una Mallorca que mai no va néixer.

Eren cisellades maragdes d'una bellesa corprenedora.
Els nostres morts obrint escletxes de llum en la foscor,
Suggerint tornassolats colors malves i daurats.
En la boca tenen encara gust de mel i de taronges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada