Poema de Miquel López Crespí, musicat per Katau (agost '16).
Paraules que serveixen d'homenatge a totes les persones afusellades al Racó de la Memòria de Porreres.
Composició i guitarra: Jaume Rosselló Tomàs
Veu: Llúcia Salleras Julià
Fotografies cedides per Simó Tortella
ELS NOSTRES MORTS
Sentor de
sang m'arribava des d'alguna latitud
remota.
Els
afusellaven enmig del carrer,
al costat
dels murs, sota les porxades.
En el malson
hi havia també miratges obsessionants,
Aspres
concerts de fusells i pistoles.
Desapareixien
els mestres, els jornalers,
Els
promotors del repartiment de terres,
La marea que
volgué col·lectivitzar les fàbriques.
Per un
instant vaig pensar que havia fet
Un
descobriment arqueològic.
A poc a poc
sortien de les grans fosses comunes,
Enmig dels
verdosos cortinatges de les algues,
Els poetes
que mai no hem tingut,
Els
escriptors d'una Mallorca que mai no va néixer.
Eren
cisellades maragdes d'una bellesa corprenedora.
Els nostres
morts obrint escletxes de llum en la foscor,
Suggerint
tornassolats colors malves i daurats.
En la boca
tenen encara gust de mel i de taronges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada